La nostra salut depèn en gran mesura de la bona relació entre les diferents parts i sistemes del cos i l’osteòpata vetlla per a proporcionar aquest equilibri. L’Osteopatia considera especialment els problemes mecànics del cos en relació al benestar de l’individu, i treballa sobre la mobilitat de les diferents estructures anatòmiques per a restaurar la funció òptima d’aquestes i de l’organisme en general.

 L’Osteopatia examina l’individu en el seu conjunt i busca sempre la causa del trastorn o de la disfunció a través d’una aproximació holística i no simptomàtica. Es considera la persona com un tot tant en la seva vessant física, química i emocional on l’estructura (anatomia) i la funció (fisiologia) són totalment interdependents.

 Entenent que la Salud de l’organisme i per tant el seu bon funcionament, depèn de la llibertat de moviment de les diferents estructures, les disfuncions que afecten al nostre cos alteren el conjunt de la biomecànica i afecten la funció natural dels òrgans.

Així mateix, l’Osteopatia posa especial èmfasis en afavorir una bona circulació de fluids a tot l’organisme. Una disminució d’aquesta circulació implica una disminució de la capacitat de defensa dels teixits, proporcionant un terreny favorable a l’aparició d’una disfunció o a la dificultat de recuperació d’un teixit. Aquest concepte s’estén a la circulació arterial, venosa, limfàtica, líquid cefaloraquidi, sinovial i nerviosa.

La pràctica osteopàtica, en la seva intervenció sobre l’esquelet, múscul, teixit connectiu abasta disfuncions estructurals, viscerals, neurològiques, endocrines i immunològiques. El seu objectiu serà intentar restaurar l’equilibri mecànic global de l’individu (homeòstasis), posant-lo d’acord amb el seu entorn anatomofisiològic, respectant els principis generals de la medicina.

Un cop identificada i tractada la lesió osteopàtica, el cos pot desenvolupar la seva facultat inherent de retornar a un equilibri saludable.

El fundador de la osteopatia va ser el Dr. Andrew Tylor Still (1828-1917) metge i cirurgia americà. La profunditat de les seves creences religioses i la mort de la seva dona i dos fills per un epidèmia de meningitis, van provocar que busques un mètode de curació més enllà dels estrictament mèdics i coneguts en aquella època.

osteo_1Al 1874 va tenir la genial intuïció que posteriorment determinaria tota la seva carrera i el desenvolupament de l’osteopatia. Observant un esquelet va tenir la idea que una de les claus del bon funcionament d’un òrgan havia de ser obligatòriament que aquest òrgan tingués unes relacions mecàniques equilibrades amb les estructures que l’envoltaven i que aquestes també estiguessin en harmonia entre elles.

Llavors va ser quan A.T Still va formular l’axioma “l’estructura governa la funció” pedra angular de l’osteopatia

Aquests principis portats a la pràctica van resultar molt eficaços i la reputació d’Still es va estendre ràpidament per EEUU. Al 1892 Still funda l’American School of Osteopathy. Al 1917 un alumne d’Still J.M Littlejohn torna a Anglaterra i funda la British School of Osteopathy i d’allà es va estenent per tot Europa especialment a Anglaterra i França.

La Osteopatia s’ha anat desenvolupant a Europa ampliant el seu ventall d’actuació i prenent cada vegada més força. Cal destacar la contribució de W.G Sutherland aplicant el model osteopàtic a les disfuncions del crani i la cara i posant-les en relació amb la resta de l’organisme, assentant les bases del que es coneix avui en dia com osteopatia cranial o crani-sacre.

Actualment a Europa la Osteopatia només gaudeix d’un ple reconeixement al Regne Unit on des de l’any 2000 se la reconeix definitivament com una professió i formació universitària independent. Diferents països com França, Bèlgica, Noruega o Irlanda estant seguint els seus propis processos de reconeixement.

A Espanya, el col·lectiu d’ osteòpates cada cop és més nombrós i està bàsicament format per persones que han estudiat osteopatia a partir de les formacions de Fisioteràpia o Medicina. S’han tingut contactes amb les administracions corresponents per anar vers la regularització tot i que no han arribat encara a donar el seu fruit.

Al 1997 el Parlament Europeu va aprovar la llei de normalització de les medicines no convencionals (entre les quals s’inclou la osteopatia), en la que es recomana a tots els països membres la seva regulació tal i com estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Demana una cita

COB Barcelona

Santaló 134 - 08021 Barcelona

Horari : Dilluns a Dijous de 9h a 20h + Divendres de 9h a 18h

COB Sant Just Desvern

Rambla Sant Just 6 - 08960 Sant Just Desvern
(Seu de la Fundació d’Osteopatia de Barcelona)

Horari : Dimarts a Dijous de 9h a 20h + Dilluns de 15h a 20h.